LA CAMPANYA DE MANS UNIDES: «DECLARA LA GUERRA A LA FAM»
El diumenge 8, segon de febrer del 2026, és la Jornada Nacional de Mans Unides. Per l’ocasió la col·lecta serà reservada a Mans Unides. Cada gest compta i ajudara Mans Unides a construir un desenvolupament just, inclusiu i sostenible que posi fi a problemes com la gana i la pobresa; l’emigració forçosa; l’explotació; la infància trencada per l’abandó; la violència… Estem cridats a ser instruments de pau; això implica promoure la justícia, la reconciliació i l’amor a les nostres vides.
PERQUÈ LA FAM EN UN MON ON ELS RECURSOS ALIMENTARIS SÓN SUFICIENTS PER A TOTHOM?
Amb el lema d’enguany: «DECLARA LA GUERRA A LA FAM». Mans Unides s’ha fixat un objectiu noble de declarar la guerra a la fam en el mon. De fet, aquesta ONG de l’Església catòlica espanyola treballa incansablement per donar suport als pobles més pobres i vulnerables. És una ONG de voluntaris, sense ànim de lucre, catòlica i seglar. Obté els recursos mitjançant campanyes de col·lecta de fons a través de la sensibilització de la població espanyola.
Per aquesta ocasió, a nivell nostre, fem-nos preguntes i busquem respostes: Perquè la fam en un mon on els recursos alimentaris son suficients per a tothom?
La fam és un problema mundial que afecta milions de persones cada dia. Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’alimentació i l’agricultura (FAO), més de 820 milions de persones sofreixen de fam crònica al món, és a dir, aproximadament 1 persona de cada 9. Aquesta situació és encara més escandalosa ja que les recursos alimentaris són suficients per alimentar tota la població mundial.
Les causes de la fam són complexes i multifacètics. La pobresa i les desigualtats econòmiques són les principals causes de la fam. Els conflictes i la inestabilitat política també són factors importants de la fam. Les guerres i els disturbis civils destrueixen les infraestructures agrícoles i els mitjans de subsistència de les poblacions. El canvi climàtic també té un impacte important en la producció alimentària, especialment en les regions més vulnerables.
LA FAM SEGUEIX AUGMENTANT, NO OBSTANT ELS GEGANTESCS PLANS DE LLUITA CONTRA.
Diem-nos la veritat, aquestes causes de la fam esmentades, són sovint utilitzades com a instruments per mantenir la dependència dels pobres i perpetuar la pobresa en benefici dels més rics. És un cercle viciós que permet als poderosos mantenir el seu poder i la seva riquesa.
Els conflictes i la inestabilitat política són sovint creats o mantinguts per servir els interessos de les elits econòmiques i polítiques, que aprofiten de la situació per apoderar-se dels recursos naturals i les terres agrícoles. Els exemples se compten per millers sobretot en els països del sud global com a Africa i Sud-America. Un altra arma és el canvi climàtic, també utilitzat com a pretext per imposar polítiques neoliberals que afavoreixen els interessos de les grans empreses i dels països rics, en detriment de les poblacions vulnerables.
LA FAMOSA AJUDA HUMANITÀRIA
L’ajuda humanitària, promoguda per la comunitat internacional, és un altre sistema que està dissenyat per mantenir els pobres en la pobresa i dependre de l’ajuda humanitària, en lloc de donar-los els mitjans per desenvolupar-se i alimentar-se ells mateixos. I és exactament això que denuncien els moviments tercermundistes i les organitzacions de defensa dels drets humans, que apel·len a un canvi de sistema per posar fi a la fam i a la pobresa al món.
Malgrat els esforços d’alguns per lluitar contra la fam, els països rics i les grans empreses continuen mantenint els pobres en una pobresa crònica. Els països rics subvencionen els seus agricultors amb milers de milions de dòlars cada any, cosa que permet als productes alimentaris de baix preu inundar els mercats mundials i arruïnar els agricultors dels països en desenvolupament. Els acords de lliure comerç imposats pels països rics als països en desenvolupament també contribueixen a la fam, permetent a les empreses multinacionals apoderar-se dels recursos naturals i les terres agrícoles.
S’HA D’ABORDAR LES CAUSES PROFUNDES DEL PROBLEMA
L’ajuda alimentària pot ser una solució a curt termini, però també pot crear dependència i perjudicar els agricultors locals. És essencial abordar les causes profundes del problema. Els països rics han de reformar les seves polítiques agrícoles per posar fi a les subvencions que perjudiquen els agricultors dels països en desenvolupament. Els governs i les organitzacions internacionals han de donar suport als agricultors locals per ajudar-los a produir aliments de qualitat.
Aquí, en Europa, és essencial lluitar contra l’especulació sobre les mercaderies alimentàries per evitar les fluctuacions de preus que perjudiquen als més pobres. I justament, les recents manifestacions d’agricultors a Europa contra l’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i el Mercosur mostren a suficiència que les coses han de canviar. Els agricultors europeus s’oposen a aquest acord que, segons ells, posaria en perill el seu futur en obrir els mercats a productes agrícoles importats a baix preu, sovint produïts en condicions ambientals i socials discutibles i que enriqueixen sobretot les gran empreses multinacionals. És un exemple de com les polítiques comercials poden tenir conseqüències desastroses per als més vulnerables, i de la importància de repensar els nostres models de desenvolupament per posar la justícia i l’equitat al centre de les nostres decisions econòmiques.
LA CARITAT SENSE JUSTÍCIA ÉS VANITAT: EL PAPER DE L’ESGLÉSIA
La caritat, o l’acte de donar als altres, no és suficient si no va acompanyada de la justícia. En altres paraules, si no s’aborda les causes subjacents de la pobresa i la desigualtat, la caritat pot ser simplement un pal·liatiu que no resol el problema de fons. És com intentar tapar un forat en un vaixell sense arreglar la fuita: el problema seguirà existint.
No parlo de la caritat puntual que individualment som convidats a fer per subvenir a les necessitats urgents entorn a nosaltres. Això és un deure cristià que però també exigeix la justícia. De fet, no donem perquè som superiors sinó perquè som germanes i germans en Crist i que, com diu Sant Basili el gran, «donar a un pobre és restituir-li el que li pertoca de dret» (sermons). Però, si donar diners a un mendicant pot ser una forma de caritat, no aborda la causa subjacent de la pobresa que fa que aquesta persona necessiti l’ajuda. En canvi, treballar per canviar les polítiques econòmiques i socials que creen la pobresa seria una forma de justícia. És en aquest camp que juga i ha de jugar l’església com institució (cfr la Càritas) i l’associació Mans Unides n’és l’expressió concreta.
La Redacció