Mapa interactiu
L’església actual del monestir de Sant Joan de les Abadesses fou consagrada el 1150. Presenta, per tant, els trets característics del romànic, amb la singularitat afegida de ser un dels exemples més bonics i emblemàtics de la gran arquitectura monumental del segle XII a Catalunya.
El recinte monàstic ha evolucionat al llarg dels seus anys d’història per a adaptar-se a les necessitats de la comunitat i als gustos artístics del moment. Avui hi trobem un claustre gòtic que data del segle XV, un elegant edifici renaixentista adossat al transsepte sud de l’església i la capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, amb una excepcional cúpula barroca executada entre 1714 i 1715. A l’interior de l’església s’observen obres com el Santíssim Misteri, únic Davallament romànic conservat in situ a Catalunya, i un conjunt retaulístic gòtic atribuït al taller d’escultors actius de Sant Joan de les Abadesses a mitjans del segle XIV. La bona conservació arquitectònica es deu a les restauracions que el temple ha experimentat al llarg del segle XX.
Història
Et convidem a descobrir els esdeveniments que han marcat els més de 1000 anys d’història del monestir de Sant Joan.
Fundació del monestir (885)
La fundació del monestir de Sant Joan de les Abadesses té lloc l’any 885, quan Guifré el Pilós i Guinedella, comtes de Cerdanya, Urgell, Osona, Girona, Barcelona i Conflent, creen una comunitat de monges benedictines que serà el primer monestir femení fundat a Catalunya. Emma, filla dels comtes, regirà el monestir inspirada per l’esperit de pregària i treball de la regla de sant Benet.
A la seva mort, la succeeixen quatre abadesses: Adelaida (949-955?), Ranlo (955-962?), Fredeburga (962-996) i Ingilberga (996-1017). Durant l’abadiat d’Ingilberga es difonen rumors de què les monges duen una vida poc exemplar. El cert és que el comte de Besalú, Bernat Tallaferro, germanastre d’Ingilberga, cobeja el monestir perquè vol ampliar les seves possessions territorials i afermar-se en el poder. Arran de les acusacions del comte, Benet VI ordena la dissolució de la comunitat i la institució, en el seu lloc, d’una canònica l’any 1017.
La canònica (1017-1592)
Els canonges són clergues regulars que busquen la perfecció en l’administració dels sagraments, la vida en comú, la pobresa i el servei pastoral i caritatiu a la comunitat cristiana.
En el segle XII la comunitat es consolida gràcies a l’abat Ponç de Monells (1140-1193) que consagra la nova església el 1150. S’inicia un període d’esplendor que continua amb abats de la talla de Ramon de Bianya (1324-1348), Arnau Vilalba (1393 -1427), Pere de Montcorb (1427-1447) i Miquel Isalguer (1456-1484).
L’any 1426 és produeix un fet que canviarà la història de Sant Joan: al centre del front de Crist es descobreix una Hòstia incorrupta que s’hi havia col·locat el 1251. Neix aleshores la devoció al Santíssim Misteri, nom amb el qual es coneix el Davallament integrat per set figures de fusta de dimensions naturals.
La col·legiata (1592-1856)
L’any 1592 la comunitat de canonges de Sant Joan és secularitzada en compliment de la butlla de Climent VIII. Al seu lloc, s’erigeix una col·legiata governada per arxiprests.
Són moments de dificultats per al monestir, que perd les seves rendes i ha de lluitar per mantenir la jurisdicció espiritual. Tot i això, la vitalitat del monestir es fa palesa, entre altres fets, en la construcció del cambril per a hostatjar el Davallament i la nova capella dels Dolors.
La llarga i rica vida en comunitat del monestir finalitza a mitjan segle XIX. El monestir passa aleshores a exercir les funcions de parròquia.
La parròquia (1856)
El rector i els preveres de l’església parroquial, que fins aleshores era l’església de Sant Pol, passen a residir a les dependències del monestir.
A finals del segle XIX el monestir conserva bona part del mobiliari litúrgic, però el pas del temps ha deixat la seva empremta en l’edifici que pateix humitats. La denúncia d’aquest fet, publicada a la premsa, és el detonant de la reconstrucció del monestir que dirigirà Josep Puig i Cadafalch a partir de 1912.
La Guerra Civil provoca greus estralls en el monestir. Un cop acabada la contesa, una comissió de ciutadans encapçalats per Jaume Espona emprèn la restauració definitiva del monestir que correrà a càrrec de l’arquitecte barceloní Raimon Duran i Reynals. La inauguració oficial del monestir restaurat se celebra el setembre de 1955.
Museu del monestir
El museu va obrir les seves portes l’any 1975. Conserva una destacada col·lecció d’obres que van des del segle VIII fins el XX i que abraça bona part dels gèneres artístics com l’escultura, la pintura, el teixit i l’orfebreria. Un bon nombre dels objectes exposats realitzats per a servir al culte, s’utilitzen avui per a les grans festivitats.
Publicacions
A la recepció del monestir trobareu totes les publicacions sobre el ric patrimoni del Monestir i de la comarca del Ripollès. La recent publicació El monestir de Sant Joan de les Abadesses és una actualització documental i històrica del valuós patrimoni del cenobi i la seva història.
Arxiu
El monestir té un dels pocs arxius monàstics a Catalunya que conserva, sense gairebé discontinuïtats, la documentació del cenobi des de la fundació fins el segle XIX. Es tracta de documentació que permet resseguir la seva història i conèixer a fons la vida de la comunitat canonical.
Demanar cita prèvia:
arxiu@monestirsantjoanabadesses.cat
972 720 013
Documentació disponible
- Documentació en pergamí dels segles IX al XII
- Manuals notarials de la vila de Sant Joan
- Manuals de la cúria de l’abat
- Cúria del Deganat
- Llibres dels oficis canonicals: sagristia, almoineria, infermeria, cambreria, piateria, pabordia major, pabordia de Tregurà, mongia, beneficis del monestir.
- Documents papals
- Documents comtals
- Documents de vescomtes i senyors
- Processos: Llibre de Canalars I, Llibre de Canalars II, Llibre de Canalars III o Llibre de la Sivella, Llibre de Canalars IV, Primus liber de contractibus, Instrumenta officiorum Prepositure Maioris et Piaterie, Instrumenta officii Elemosinarie
- Llibres litúrgics