La parròquia de Sant Joan i Pau
L’actual parròquia es troba en l’antic monestir fundat l’any 875, quan Guifré el Pilós i Guinedella, Comtes de Cerdanya, Urgell, Osona, Girona, Barcelona i Conflent, creen una comunitat de monges benedictines que serà el primer monestir femení fundat a Catalunya. Al 1017 Benet VI ordena la dissolució de la comunitat i la institució, en el seu lloc, d’una canònica. L’any 1592 la comunitat de canonges de Sant Joan és secularitzada en compliment de la butlla de Climent VIII. Al seu lloc, s’erigeix una col·legiata governada per arxiprests. La llarga i rica vida en comunitat del monestir finalitza a mitjan segle XIX. El monestir passa aleshores a exercir les funcions de parròquia.
A partir del 1856 i fins l’actualitat, el rector i els preveres de l’església parroquial, que fins aleshores era l’església de Sant Pol, passen a residir a les dependències del monestir.
A finals del segle XIX el monestir conserva bona part del mobiliari litúrgic, però el pas del temps ha deixat la seva empremta en l’edifici, que pateix humitats. La denúncia d’aquest fet, publicada a la premsa, és el detonant de la reconstrucció del monestir que dirigirà Josep Puig i Cadafalch a partir de 1912.
Els avalots de la Guerra Civil provoquen greus estralls en el monestir. Un cop acabada la contesa, una comissió de ciutadans encapçalats per Jaume Espona emprèn la restauració definitiva del monestir que correrà a càrrec de l’arquitecte barceloní Ramon Duran i Reynals. Després de la inauguració oficial del monestir, un cop restaurat, se celebra el mes de setembre de 1955 i, d’ençà aquest moment, el monestir continua acollint a tots aquells que volen viure i gaudir del seu ric patrimoni espiritual i artístic.
L’església actual del monestir de Sant Joan de les Abadesses fou consagrada el 1150. Presenta, per tant, els trets característics del romànic, amb la singularitat afegida de ser un dels exemples més bonics i emblemàtics de la gran arquitectura monumental del segle XII a Catalunya.
Però el recinte monàstic ha evolucionat al llarg dels seus anys d’història per a adaptar-se a les necessitats de la comunitat i als gustos artístics del moment. Avui hi trobem un claustre gòtic que data del segle XV, un elegant edifici renaixentista adossat al transsepte sud de l’església i la capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, amb una excepcional cúpula barroca executada entre 1714 i 1715. A l’interior de l’església s’observen obres com el Santíssim Misteri, únic Davallament romànic conservat in situ a Catalunya, i un conjunt retaulístic gòtic atribuït al taller d’escultors actius a Sant Joan de les Abadesses a mitjan segle XIV.
La bona conservació arquitectònica es deu a les restauracions que el temple experimentà al llarg del segle XX.
Els Sants màrtirs Joan i Pau, morts a Roma, el dia 26 de juny de 362, foren dos màrtirs cristians del segle IV. Segons la tradició hagiogràfica, Joan i Pau eren germans, d’una família notable de Roma. La passio té tres redaccions diferents del segle IV, que els presenten primer com a majordom i criat de Constança, filla de l’emperador Constantí I el Gran, de segon, com a oficials de Gal·licà i tercer com a diaques de Roma que repartiren als pobres els béns donats per Constantí. L’emperador Flavi Claudi volia restaurar els cultes pagans i volgué que abjuressin del cristianisme per a donar exemple a d’altres; davant la seva negativa resposta, els envià al comandant Terencià, que els ordenà de fer sacrificis a Júpiter. Com que s’hi negaren, foren decapitats i sebollits secretament sota l’escala de la seva casa del Celi. Per això, son titulars de l’antiga basílica romana del mont Celi (Basilica Celimontana). I són també titulars de moltes esglésies arreu del mon, entre les quals la nostra parròquia. La gent que habitava la vila i la ribera de Sant Joan va integrar-se en una parròquia que tenia el centre de culte a l’església de Sant Pol, dedicada als sants Joan i Pau. Quan a mitjan segle XIX, extingida la col·legiata, la parròquia va ocupar l’antiga església del monestir, el patronatge dels dos germans màrtirs quedà una mica esborrat. Malgrat tot, fins al 1936, el temple tingué un culte relativament sovintejat i s’hi celebrava la festa dels sants Joan i Pau, que actualment té lloc al monestir, on es conserva el reliquiari.
Entitats i grups parroquials
Una parròquia, com a assemblea dels fidels, és un conjunt de moviments confluents fet d’activitats, de responsabilitats i d’iniciatives que s’ha de sincronitzar. Com a comunitat cristiana, la consideració de la dimensió divina i la presa en compte de diferents carismes s’imposa. Les entitats i grups parroquials següents respecten aquesta lògica.
La nostra Parròquia
La cura pastoral de la nostra Parròquia és actualment a càrrec de dos mossens residents, en estreta col.laboracio amb el bisbat de Vic. Són Mn. Félicien Mbonigaba, rector i Mn. Rémy Mvuyekure, vicari. “La missió del prevere en una comunitat és la de confirmar els fidels en la fe apostòlica, eixamplar els seus horitzons, albirar-hi la universalitat de l’Església. Viure en l’esperit de Crist ressuscitat, mantenint el caliu de la confiança del cor, fer néixer la caritat sicera entre els feligresos, aquella caritas que neix del cor mateix de Déu i és icona del Misteri de l’amor trinitari, i que ens ha estat donada en la misericòrdia divina. Educar la fe, corregir moderadament els qui s’aparten dels preceptes de l’Evangeli, mantenir la comunió en el respecte a les diverses sensibilitats eclesials i espirituals, ser signe de reconciliació. En el fons, ser imatge de Crist pastor”. Per això són aquí.
Un Consell Pastoral Parroquial (CPP) és un òrgan dels representants dels diferents sectors de la vida de la comunitat parroquial, designats pel rector, qui presten la seva col·laboració per a la promoció de l’activitat pastoral parroquial, expressant i realitzant d’aquesta manera la comunió de tots els fidels. En efecte, la Parròquia no és només responsabilitat del rector sinó de tots. Cada un té el seu lloc, i la seva aportació és necessària per el bé de tots. Llavors el nostre CPP serà un òrgan impulsor de la pastoral; consultiu en tot allò que afecta més directament a altres estaments i persones. El CPP es podrà convocar de forma ordinària trimestralment i de forma extraordinària sempre que les circumstàncies ho requereixin.
El paper del CPP:
- Col·laborar a programar, animar, coordinar i revisar la globalitat de l’acció pastoral de la parròquia aplicant el pla de pastoral diocesà.
- Col·laborar amb el rector per a les assumptes en l’administració i la conservació dels béns de la parròquia.
- Ser molt sensible a les necessitats de la població.
- Detectar amb realisme les necessitats pastorals.
- Col·laborar amb el consell econòmic parroquial.
El rector ha de comptar també amb la col·laboració del Consell Parroquial per a les Assumptes Econòmics. La seva funció és vetllar pels temes econòmics de la Parròquia, l’atenció de què suposen les despeses de les tasques pastorals i conservació del patrimoni i d’informar als fidels de la seva gestió. El CPE vetlla pels béns materials de la parròquia, pel seu manteniment i per una adequada administració econòmica. Ha de ser una economia al servei de la pastoral.
Té la funció de vetllar pel manteniment i conservació del Monestir en allò material per tal que aquest pugui exercir la seva funció de lloc de culte i de pregària. Procura també per l’adequat entorn exterior del conjunt monumental. Promou els seus valors espirituals en la seva triple vessant religiosa, cultural i social. Constituïda per diferents vocals, és presidida pel Rector.
Per a atendre les necessitats amb més eficàcia, el grup de Càritas coordina, en nom de tota la parròquia, els ajuts de tots els col·laboradors. S’organitza el treball en equip, amb divisió d’àrees i tasques. Es procura una atenció integral de les persones. Càritas es finança amb les col·lectes al Monestir, donatius i campanyes puntuals. Veure l’enllaç sobre Caritas per més detalls.
Fundat l’any 1888, procura una educació, especialment en el lleure, seguint l’humanisme cristià. Les instal·lacions del Centre Catòlic estan obertes a l’ús del poble. L’escola de teatre vol educar els infants i joves en el teatre. Anualment ofereix diferents produccions teatrals.
El Rector de la parròquia és membre del patronat de la Fundació Emma, residència per a gent gran iniciada per les germanes Serventes de la Passió. Cada dimarts a 2/4 de 6 de la tarda, celebrem la Missa pels avis i àvies residents. Hi portem també la Santa Comunió i el sagrament de l’Unció dels malats quan cal.
Els Pabordes de Sant Antoni: A Sant Joan de les Abadesses, gaudim de la presència dels pabordes de Sant Antoni, que organitzen l’aplec de Sant Antoni de Pàdua, a l’Ermita de Sant Antoni. Cada any al diumenge més a prop de la festa del sant, que cau anualment el 13 de juny, s’organitza un aplec al qual participa molta gent del poble i rodalies. Els pabordes es dediquen benèvolament a la preparació, la gestió i l’animació de l’aplec.
Els Pabordes de Santa Llúcia de Puigmal: Els Pabordes de Santa Llúcia de Puigmal, organitzen l’aplec de la Santa, al lloc mateix on es troba la Parroquia de Santa Llúcia. Es cuiden de la preparació, la celebració i la gestió d’aquest aplec que té lloc al diumenge més a prop de la festa de la santa, que cau el 13 de desembre de cada any.
Com participar
Volem una comunitat oberta, on tothom s’hi senti ben acollit i hi pugui trobar el seu lloc. Volem una comunitat on hi convisquin gent de totes les edats actuant amb coresponsabilitat.
Escolania
Infants i joves participen activament de les celebracions i aprenen a conviure amicalment fora d’elles.
Cor Parroquial
Constituït pels amateuris voluntaris, ajuden en la celebració eucarística amb el cant.
Visitadors de malalts
Podeu demanar la visita i companyia dels visitadors o ser voluntari.
Voluntaris del full
Setmanalment reparteixen el Full parroquial a les famílies subscriptores, amb dedicació i alegria cristiana.
Vivim i Celebrem
Avui, en un canvi d’època, necessitem tornar a l’essencial. Una comunitat on viure i celebrar l’Amor de Déu i la fraternitat. Ser veritables deixebles de Jesús i gaudir de la missió de millorar el poble. La nostra parròquia porta més d’onze segles vivint i comunicant l’evangeli en aquesta vall.
Celebracions Litúrgiques: Missa diària
Cada dia, en la nostra Capella dels Dolors, celebrem la Missa diària a les 11: 00’ del matí. La nostra petita comunitat, de poca gent però amb molta determinació i perseverança, resa per la nostra Vila i pel món. D’hivern com d’estiu la nostra cita no canvia mai. Aquest any hi vam introduir també l’adoració a l’últim dissabte del mes. L’objectiu és senzill: donar oportunitat a qui ho vulgui, de disposar d’una àmplia gamma d’accions pastorals i d’activitats espirituals entre les quals cadascú podrà triar la que correspongui millor amb seu desig de seguir i servir el Senyor.
Celebracions Litúrgiques: Missa dominical
Pel que fa a les celebracions dominicals, tenim una Missa de la vigília, cada dissabte a les 20:00’ i la Missa dominical a les 11:30’. Un agraïment particular va a la nostra coral que, amb dedicació i paciència, anima les nostres Misses. Gràcies també per les altres persones que, com a sagristans, escolans, lectors, netejadors, els qui es presten el servei de recollir les ofrenes durant les celebracions litúrgiques, etc. Moltes gràcies també a tu qui hi estàs present a les celebracions, el Senyor ho agraeix de segur.
Pel que fa a la celebració dels altres sagraments (Baptisme, Comunió, Confirmació, Matrimoni, Reconciliació, Unció dels malalts) i sagramentals (com funerals i benediccions diverses) se celebren ocasionalment segons les necessitats.
- Llegir les homilíes
- Llegir el full parroquial
Diumenges al Claustre
El fet de les trobades al claustre després de la Missa no és una novetat. En efecte, cada vegada que tenim una petita festa, un petit moment comunitari, solem trobar-nos en el nostre claustre. És sempre un estona molt agraïda. Però, justament, és legítim preguntar-se si hem aprofitat bastant aquesta oportunitat que tenim de poder cimentar la nostra convivència com a família cristiana a través de les trobades al claustre.
La proposta de les trobades al claustre cada primer diumenge del mes vol respondre a aquesta necessitat. És en aquesta lògica que ens trobem, des del diumenge 14 de maig de 2023, després de la Missa de les 11:30’ per fer comunitat. Es tracta de retrobar-nos per compartir relaxadament una estona més, a conversar entre nosaltres, a fer-nos més amics i companys de parròquia mentre fem un simple aperitiu a l’aire lliure.
El principal objectiu és: aprendre a fer comunitat. Una comunitat cristiana. Que acull i comparteix l’alegria de pertànyer a una mateixa família dels salvats de Jesucrist mort i ressuscitat.
Les persones que arriben en la nostra comunitat han de sentir-se acollides i acceptades. Hem d’afavorir aquest clima acollidor donant oportunitat als nous arribats per exprimir-se i presentar-se.
En efecte, en un món actual que cultiva l’ individualisme, nosaltres cristians hauríem de demostrar més solidaritat i comunió. I, potser, la cosa més preciosa que podem compartir és un poc del nostre temps.
L’idea del pica-pica és un àlibi per estar junts. El meu desig és que, més endavant, els qui poden i volen compartir lliurament un tros de pa, una coca, unes galetes, un suc, unes llonganisses, una copa de cava, patates, olives, cacauets, etc, els portaran abans de la Missa i els deixaran sobre les taules ja preparades al claustre, de manera que, a l’acabar de la celebració eucarística, havent compartit el pa del cel, compartirem també el nostre pa de cada dia. És l’esperit de les primeres comunitats cristianes (F 2, 42-47) i és la culminació evident de la pregària del “Pare nostre” (Mt 6,11).
Fem, doncs, comunitat. No ha de ser només un eslògan, sinó una manera nostra de viure cada dia més la nostra “sequela cristi”. Ho sé, no és una cosa automàtica, no pot ser un miracle d’un sol diumenge, però alguna cosa s’ha d’intentar. Els diumenges en qüestió són: el 14 de maig, el 4 de juny, el 2 de Juliol, el 6 d’Agost i el 3 de setembre de 2023.
Creixem: Formació i Acompanyament
La proposta de Jesús es avui fresca, senzilla i profunda. És atractiva i alegre. En la formació i el diàleg trenquem tòpics i prejudicis i redescobrim l’actualitat de la proposta de Jesús.
Els Sagraments
Aquest sagrament és la porta d’entrada a l’Església i l’inici d’una permanent comunió amb Déu. És un do de Déu que ens fa fills seus.
El baptisme sovint és viscut com una festa familiar: ens reunim entorn el nounat i continuem una tradició de la família, amb el desig de transmetre-li uns valors que els pares han rebut. Això és correcte, però el baptisme és molt més que això. El baptisme és una celebració d’una gran riquesa. Després del do de la vida, el baptisme és el regal més gran que podem donar al nostre fill.
És el sagrament en què Jesucrist dóna el seu cos i la seva sang –o sigui, ell mateix- per nosaltres. La primera vegada que es rep el cos de Jesús és la Primera Comunió.
La missa és el cor de l’Església. Allí ens trobem amb Déu: ens acull, ens parla amb les Sagrades Escriptures, ens alimenta amb el seu Cos i la seva Sang i rebem els fruits de la seva vida, mort i resurrecció, i ens envia a viure amb fe la vida de cada dia. La missa és viscuda en el marc del diumenge: un dia de descans per a tenir cura de la relació amb Déu, amb els altres (família, malalts,…) i també per a cuidar millor la pròpia vida espiritual.
És el sagrament que completa el Baptisme i amb el qual es reben els dons de l’Esperit Sant per tal de viure i testimoniar l’amor de Déu en les paraules i en els fets.
El sagrament del matrimoni s’esdevé amb una promesa d’amor feta per l’home i la dona davant de Déu i de l’Església, que és acceptada i segellada per Déu, lligant-los amb un vincle fins a la mort.
??
L’amor de Crist ens acull, perdona i guareix. El sagrament de la Confessió perdona els pecats i refà la vida de fe.
Podeu venir a l’església mitja hora abans de cada missa, a hores convingudes i sempre que es demani.
Aquest sagrament dóna pau i força en la malaltia i, en alguns casos, la guarició.
Els malalts o els seus familiars poden demanar la visita del mossèn o dels visitadors de malalts, així com rebre a casa la Comunió. És molt important també demanar, davant de malalties greus o la vellesa, el sagrament de la Unció dels Malalts.
La Catequesi: formació
Infants:
La parròquia ofereix un procés de formació continuat de cinc anys, que s’inicia als 7 anys (2n de primària) i clou als 12 anys (6è de primària). Al final del segon any se celebra la primera Confessió i es rep la Primera Comunió. Al final del cinquè any es rep el sagrament de la Confirmació. La iniciació a la vida parroquial s’afavoreix amb les misses on es té especial atenció a les famílies i amb altres activitats de suport per Advent-Nadal o per Pasqua, com les caramelles.
Adults:
Cicle de formació bàsic de cinc sessions. Capacita per a rebre la Confirmació i pot ser adient en qualsevol moment de la vida. Ser cristià avui demana un reciclatge i formació constants.
Adoració del Santíssim Sagrament
L’adoració eucarística és un temps de silenci en la presència de Crist present a l’hòstia consagrada durant la missa. Aquesta pregària personal és també una pregària de l’Església. D’una manera misteriosa, Déu ha volgut habitar enmig nostre a través dels sagraments, i particularment de l’Eucaristia. A través del pa i del vi consagrats, realitats concretes, es fa present enmig nostre: «Això és el meu cos, aquesta és la meva sang», diu Jesús als seus apòstols en el relat de la institució de l’Eucaristia. Aquesta paraula no és una equació científica! Està completament més enllà de nosaltres. Encara que sabem que l’hòstia està consagrada, conserva aquesta aparença de pobre pa. Hem de confiar en el Senyor quan ens diu que habita amb nosaltres d’aquesta manera.
Des de fa uns quants anys, veiem cada cop més el Santíssim exposat als altars del món, no només en llocs de pelegrinatge, sinó també en simples capelles d’adoració perpètua i en les esglésies parroquials. L’adoració eucarística esdevé sovint el fonament de la unitat parroquial. De tota manera, avui dia, centenars de persones asseguren dia i nit aquesta “guàrdia d’amor” del Santíssim. No voldries ser part d’aquesta cadena santa?
Pregaria del Rosari
El Rosari consta de vint ‘misteris’ (esdeveniments, moments significatius) de la vida de Jesús i de Maria, dividits des de la publicació de la carta apostòlica “Rosarium Virginis Mariae”, en quatre ‘rosaris’.
- Els misteris de goig es preguen en dilluns i dissabte i recullen els moments de felicitat de la vida de la Verge Maria.
- Els misteris de llum es preguen el dijous, van ser aprovats oficialment el 2002 i recullen moments feliços per als cristians.
- Els misteris de dolor es preguen el dimarts i el divendres i representen el patiment per la mort de Jesús, narrada als relats evangèlics de la Passió de Jesús.
- Els misteris de glòria es preguen en dimecres i diumenge i simbolitzen la divinitat de Jesús.
Servim i Acollim: Càritas
Acollim, escoltem i acompanyem a totes les persones, independentment de la seva procedència, ètnia o religió.
“Quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell” (1Co 12,19). Com a comunitat cristiana compartim el que tenim i, en nom d’ella, ens organitzem com a Càritas per estar atents a les necessitats de les persones de la Vila.
La nostra missió és “acollir i treballar amb les persones en situació de pobresa i necessitat perquè siguin protagonistes del seu propi alliberament, des del compromís de la comunitat cristiana. Inclou l’acció social, la sensibilització de la societat i la denúncia de les situacions d’injustícia social”. Es finança amb les col·lectes al Monestir, donatius i campanyes puntuals.
Horari d’atenció:
Primer dilluns de mes de 18:30 a 20h.
Ajudes
Ajuda per cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació i la pobresa energètica.
Acollida
Acompanyament personalitzat de les necessitats de la gent. El primer dilluns (no festiu) de cada mes.
Reforç escolar
Voluntaris que ajuden als nens amb problemes a l’escola. Acció sota el control de l’Escola Mestre Andreu.
Habitatge temporal
Pis d’acollida que s’ofereix com habitatge temporal d’emergència per persones que visquin situacions de violència o desnonaments.
Microcrèdits
Petits crèdits per ajudar a les families necessitades de la Vila i que poden retornar mica en mica.
Oberts al diàleg per ajudar a la comunitat
Somniem amb una parròquia que està atenta i dóna resposta a les necessitats espirituals i materials de les persones. Per fer-ho possible et convidem a compartir els dons i talents al servei dels altres.
Espai d'acollida
Un espai on ser acollit sense ser jutjat; on plantejar-se les preguntes de la vida i cercar respostes pràctiques i realistes; amb esperit positiu i esperançat.
Divendres, cada 15 dies: 19,30, pregària; 20,15 diàleg.
Dissabte segon de cada mes: 20h missa; 20,45, pica-pica distès.
Gratuït.
T'escoltem
Si pateixes violència domèstica, bulling o qualsevol altre abús i en necessites parlar amb algú, recorda que la parròquia és un lloc segur.
Estem compromesos amb la prevenció, la conscienciació i l’oferta d’acompanyament tant espiritual com terapèutic de la mà de la Fundació Sunt Lacrimae.
Ermites, Capelles i Aplecs diversos
Un entorn ple de sorpreses.
Sant Antoni de Pàdua
Mare de Déu de Lourdes
Mare de Déu del Prat
Mare de Déu de Montserrat
Comunitat de comunitats
La parròquia de Sant Joan s’ocupa de les misses i festivitats de diferents parròquies de la nostra comarca.
- Sant Martí de Vilallonga de Ter
- Sant Miquel de Setcases
- Sant Martí d'Ogassa
- Sant Martí de Surroca
- Santa Bàrbara (Ogassa)
- Santa Santa Llúcia de Puigmal
- Sant Julià de Tregurà
- La Roca
- Abella