Celebrem, en aquestes muntanyes meravelloses, una figura particular en la historia dels màrtirs, la Santa Llúcia. Ella és, entre altres, la protectora de la bona vista, que ens obtingui la gracia de poder veure-hi no només amb els ulls del cos sinó també i sobretot amb els del cor.

En el mateix moment, celebrem el tercer diumenge d’Advent, el diumenge del «Gaudete», com es sol dir, i això vol dir: alegreu-vos. Ens diu Sant Pau: «Viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop». De fet, el motiu principal de la nostra alegria, és el fet que Jesucrist és a prop! A prop, perquè ell ve a la nostra historia, a la nostra vida, cada vegada que acceptem d’acollir-lo i deixar-lo transformar les nostres vides.

Aleshores, per ben gaudir d’aquesta alegria cristiana, hem d’acollir Jesucrist en els nostres cors. I el temps d’Advent ens prepara a aquesta trobada amb el Salvador. Com al temps de Joan Baptisme, el precursor de Jesús, també nosaltres hem vingut aquí, en el nostre desert, per buscar l’alegria de la vida. Buscar Jesucrist. Conscientment o inconscientment. Per acollir-lo ens cal un canvi d’estil de vida. La Paraula del Baptista des del desert va tocar el cor de la gent. La seva crida a la conversió i a una vida més fidel a Déu va despertar en molts dels presents una pregunta concreta: Que hem de fer? Es la pregunta que brolla sempre en nosaltres quan escoltem una crida radical i no sabem com concretar la nostra resposta.

Joan Baptisme, responent als presents, no els proposa ritus religiosos ni tampoc normes ni preceptes de seguir, sinó de ser d’una altra manera, de viure de manera més humana, desplegar una cosa que ja és al nostre cor: és a dir el desig d’una vida més justa, digna i fraterna. El més decisiu i realista es obrir el nostre cor a Déu mirant atentament les necessitats dels qui pateixen. Ell ho predica amb un llenguatge clar: qui tingui dues túniques, que les reparteixi amb els qui no en te; i qui tingui menjar, faci el mateix». No és fàcil escoltar aquestes paraules sense sentir un cert malestar. Son paraules que ens fan patir, paraules que ens acusen. Tots coneixem més misèria i injustícia a la que podem posar remei amb les nostres forces. Per això és difícil evitar una pregunta al fons del nostre cor davant la visió d’una societat deshumanitzada: «Que podem fer?».

Molt sovint, llencem la culpa als altres. Dirigim les nostres queixes en controvèrsies socials i polítiques. Gairebé inconscientment tots creiem que la nostra societat serà més justa i humana quan canviïn els altres i quan es transformin les estructures socials i polítiques que ens impedeixen ser més humans. Però les senzilles paraules del Baptista ens obliguen a pensar que l’arrel de les injustícies també està al nostre cor. Les estructures reflecteixen massa bé l’esperit que ens anima cadascú . Reprodueixen amb molta fidelitat l’ambició, l’egoisme i la set de posseir que hi ha dintre cadascú de nosaltres. Quan en una societat s’ofega l’amor, s’està ofegant alhora la dinàmica que porta al creixement humà i a l’expansió de la vida.

Germanes i germans, avui estem convidat a una verdadera conversió, posant Crist al centre de la nostra vida i de les nostres preocupacions. Estic conscient que m’adreço a gent que potser van a Missa quan li convé o quan les exigències famílies els hi obliguen. No passa res. Però, com Joan Baptista, aquest despertador de consciencies, ho he de dir-vos-ho: La conversió no és observar algunes practiques de la fe cristiana quan em va de fer-ho. Es una adhesió convençuda de tot el cor a Jesucrist. De fet, fins i tot dins dels límits de l’església sovint ens trobem baixant la franja de la fe, reduint el cristianisme a la seva versió «low cost» (de baix preu): és a dir, sense conversió, sense l’evangeli, sense l’Esperit Sant, sense participació a la missió evangelitzadora, sense pregària i sense creu. Es un cristianisme que es basa en l’engany que un pot creure com vulgui i triar en què creure i què descartar. Un cristianisme com aquest, és un cristianisme sense Crist. Escoltem avui la paraula de Déu, que ens exhorta a compartir el que tenim i a respectar la justícia i la dignitat de tots, a nom i lloc de Jesús mateix. Bona festa a tothom!