LA RESPOSTA DE JESÚS A LA CRISI MUNDIAL ACTUAL!
La situació actual del mon fa fremir també els esperits indiferents. A tothom que s’interessa a l’actualitat, les noticies que ens arriben del Pròxim i Mitjà Orient procuren una ansietat cada cop més gran. El panorama és esgarrifós: milers i milers de morts innocents, l’amenaça nuclear, la crisi econòmica mundial, la ceguesa desenfrenada dels nostres polítics,…l’endemà es incert.
Davant d’aquesta escena tant macabra, Jesús encara té alguna paraula a dir? La resposta és si. Aquí justament intervé el missatge de la Resurrecció, el missatge del sepulcre vuit.
De fet, després de l’anunci de les dones, al mati de Pasqua, Pere i Joan van anar a comprovar si realment, Jesús no estava a la tomba i ho van trobar així (Jn 20,1-10). Aquesta experiència els va transformar, ja no van tornar a ser els mateixos. La trobada amb Jesús, plena de vida després de la seva execució, va transformar totalment els seus deixebles. Ho van començar a veure tot de manera nova. Déu ha ressuscitat Jesús entre els morts i això té conseqüències a tota la història de la humanitat.
DÉU ES AMIC DE LA VIDA
La primera conseqüència directa de la Resurrecció de Jesús és que Déu és amic de la vida. Ara no hi havia cap dubte. Allò que havia dit Jesús era veritat: «Déu no és un Déu de morts, sinó de vius» (Mc 12, 27). Els homes podran destruir la vida de mil maneres, però si Déu ha ressuscitat Jesús, això vol dir que només vol la vida pals seus fills. No estem sols ni perduts davant de la mort. Podem comptar amb un Pare que, per sobre de tot, fins i tot per sobre de la mort, ens vol viure plens de vida. D’ara endavant, només hi ha una manera cristiana de viure i és resumeix així: posar vida on els altres posen mort.
DÉU DEFENSA ELS FEBLES
Una altra conseqüència és que Déu és a la defensa dels febles, dels abandonats. Ho havia dit Jesús de moltes maneres, però no era fàcil creure’l. Ara és diferent. Si Déu ha ressuscitat Jesús, vol dir que és veritat: «Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el Regne del cel» (Mt 5,3). L’última paraula no la tenen els opressors, l’última decisió no és dels poderosos. Déu és el darrer defensor dels qui no interessen a ningú. Els cristians estem cridats a fer el mateix: defensar els petits i els indefensos, també i sobretot quan tot sembla perdut.
DÉU NO ESTÀ AMB ELS QUI CRUCIFIQUEN
El missatge de Pasqua és clar: “Déu ressuscita els crucificats”. Davant de la injustícia criminal dels qui han crucificat Jesús, Déu ha reaccionat ressuscitant-lo. Si l’ha ressuscitat és perquè vol introduir justícia per sobre de tant abús i crueltat com es comet al món. Déu no és del costat dels qui crucifiquen, està amb els crucificats. Nosaltres també estem convidats a imitar-lo: estar sempre al costat dels qui pateixen, lluitar sempre contra els qui fan patir.
DÉU POSA VIDA ON ELS HOMES POSEM MORT
La resurrecció de Jesús ens descobreix, abans que res, que Déu és algú que posa vida on els homes posem mort. Algú que genera vida on els homes la destruïm. De la fe pasqual neix en el creient veritable un amor nou a la vida.
La veritable revolta davant la situació actual del mon, per nosaltres cristians, ha de ser doncs sense cap equivoc: una afirmació de la vida malgrat els mals, les injustícies, els patiments i la mateixa mort. Una lluita apassionada contra tot allò que pot ofegar-la, fer-la malbé o destruir-la. Déu ens vol plens de vida.
LA PREGUNTA ÉS: AMB QUINES ARMES CONDUIR LA LLUITA?
A la crisi actual, no podem respondre només amb queixes, indiferència o fatalismes. Hem d’activar les armes de Crist Ressuscitat. Ell, davant a la violència i a la injustícia del mon ha preferit l’amor, el perdó, la veritat, la pau. No ha volgut utilitzar la forca ni el poder – i en tenia de sobre – sinó la mansuetud de l’anyell i l’entrega de si mateix per salvar els malfadats. Nosaltres també no podem respondre a la crisi que amb la fe, la pregària, l’esperança i la caritat. Amb la FE, posant la nostra confiança en Déu i en el Crist ressuscitat, encara que tot trontolli entorn a nosaltres. Amb la CARITAT, intentant estimar i servir els altres, sobretot els més necessitats. Amb la PREGARIA, parlant amb Déu i deixant-nos sostenir per ell, quan les angoixes ens aclaparen. Amb l’ESPERANÇA, sabent que la crisi i la mort no tenen la darrera paraula. Això no vol dir fugir del món sinó ser-hi testimonis de Crist, príncep de la pau. Les nostres armes no són la violència ni l’odi, sinó la paraula de Déu, la conversió del cor, el perdó i la solidaritat fins que podem , perquè les armes de foc no salven, només l’amor de Déu construeix la pau.
Preguem sincerament per la pau. Individualment i amb la Comunitat. La forca de la pregaria ha demostrat la seva forca letal al llarg de la historia de la humanitat. També avui dia, milers i milers de cristians estan pregant nit i dia arreu del mon per la pau. Que no hi falti la teva!
Mn Felicien, rector