Amb fe renovada, davant el Crist del devallament, amb senzillesa de cor, continuem aquesta novena, com un exercici de pietat que ens ajuda a preparar i a viure la solemnitat del Santíssim Misteri, d’aquí a vuit dies. 

Amb actitud humil i confiada, us demanem Senyor, que ens ompliu de pau i de la perfecta alegria quan, en contemplar vostra imatge, adorem Crist Salvador que, pel Misteri Pasqual ens ha donat el seu Esperit perquè acabi la seva obra, portant a terme la santificació de totes les coses. 

La bellesa del món creat, la història humana, el mal i el pecat original, l’encarnació i la creu constitueixen una teologia de la història. L’home està abocat a la mort. Ferits en el cor pel pecat original els homes han volgut resistir-se a Déu. Tenien por que Déu fora el competidor de l’home, que li tragués la llibertat. Aquesta és encara avui la consciència de l’home modern. Déu fa nosa, cal que Déu desaparegui perquè l’home sigui ell mateix. I la Revelació, en canvi, ens descobreix la grandesa, l’autèntica llibertat, la veritat de l’amor, la fe que ens reconcilia amb la vida. Aquell llarg camí de l’èxode i l’Aliança fou el símbol de la Revelació. La història del poble d’Israel n’esdevé l’espai vital. Però és en Crist que la història arriba a la seva plenitud. Déu ha enviat el seu Fill per descobrir a l’home la vida nova, la vida segons l’Esperit. I la Revelació culmina en la creu. El Déu crucificat és un escàndol. Un hom hi pot perdre la fe o, potser, redescobrir la reconciliació en l’amor. La mirada sobre la història des d’una nova perspectiva ens farà veure una nova manera de contemplar els homes i les dones. És una manera d’esguadar que es fonamenta en l’amor diví. Solament així, des del misteri de la mort salvadora de Crist, la humanitat pot creure en l’esperança. 

Per la fe i amor constant amb què nostres passats, durant cinc centúries, rendiren culte d’adoració al Santíssim Misteri, reservat dins vostra Testa majestuosa, tingueu pietat i misericòrdia de nosaltres, i concediu-nos les gràcies que us demanem. 

Us donem gràcies, Senyor, d’haver-nos admès a la vostra presència en actitud suplicant. 

No ens atreviríem a demanar-vos gràcies i favors si no ens recordéssim del sacrifici de la creu, de tants dolors soferts per Vós com a Víctima dels pecats dels homes, de la ferida sagnant de vostre Cor adorable, per on vesseu a doll damunt del món el bàlsam guaridor de vostre amor dolcissim. 

Per aquest amor de Pare, que no negueu mai als vostres fills penedits, i per  la intercessió de vostra Mare Santíssima, que us acompanyà en els sofriments del Calvari, esperem ens concedireu la gràcia de la perseverança en el bé; aquella gràcia que ha de refermar la nostra fe i ens ha d’encoratjar per a seguir-vos fidelment pel camí de la Creu a fi que, renunciant amb esperit de sacrifici a totes les vanitats que ens ofereix el món, i ajustant la nostra vida a la pràctica de la caritat cristiana, puguem participar, quan l’hora sigui arribada, del fruit exuberant de vostra Passió Santíssima, que és la nostra salvació eterna. Així sia. 

Redació

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *