28 DE NOVEMBRE: FESTA DE LA MARE DEL VERB DE KIBEHO A RWANDA

«Sí, la Verge Maria va aparèixer a Kibeho el 28 de novembre de 1981 i els mesos següents. Hi ha més bones raons per creure-ho que per negar-ho. En aquest sentit, només les tres vidents dels principis, mereixen ser considerades autèntiques: són Alfonsina MUMUREKE, Natàlia MUKAMAZIMPAKA i Maria Clara MUKANGANGO». Aquestes són les paraules de l’Ordinari local, aleshores bisbe Augustin Misago (mort el 12 de març de 2012) el 29 de juny de 2001, en la Declaració que porta el judici final sobre els fets de les aparicions de Kibeho.
Les aparicions van començar el 28 de novembre de 1981 i van ser aprovades formalment el dia 29 de juny de 2001.
KIBEHO
Kibeho és una petit localitat al sud de Rwanda, que es va conèixer a fora d’aquest país a causa de les aparicions de la Mare de Déu que s’hi van produir entre novembre 1981 i 1989. Kibeho no tindria res d’especial – excepció feta de la bellesa del seu paisatge verd-, si no hi hagués aparegut la Mare de Déu per fer d’aquest indret un gran lloc de pregària i pelegrinatge. Les aparicions van començar el 28 de novembre de 1981 per acabar-se el 28 de novembre del 1989, i van ser aprovades formalment el dia 29 de juny de 2001. Kibeho es considerat com la Lourdes de l’Africa, vist que és l’única aparició marial reconeguda oficialment per la Església universal en tota l’Africa. Com a Lourdes, on la venerem com a Immaculada Concepció, la Mare de Déu a Kibeho es va autoproclamar Mare del Verb (Nyina wa Jambo) i amb aquest títol es venerada.
EL MISSATGE ESSENCIAL DE KIBEHO
A Kibeho, el missatge transmès per la Mare de Déu, Mare del Verb, és una crida urgent al món: una crida al penediment, a la conversió de cor i a la pregària sincera. Però és sobretot una crida a la reconciliació. Ella diu: El món s’afanya a la seva ruïna, caurà a l’abisme … El món és rebel contra Déu, comet massa pecats, no té amor ni pau. Si no us penediu i no convertiu els vostres cors, caureu a l’abisme. (A la vident Maria Clara el 27 de març de 1982).
Els qui pensen que això és terrorífic no ho entenen. Aquest no és un Déu enfadat que amenaça la humanitat. És un advertiment amorós a un món que abraça inconscientment una cultura de la mort i a una Església que, en general, queda inerta i silenciosa mentre que l’anticrist corromp les ments del futur i s’estableix en els nostres sistemes socials amb tanta facilitat, sense cap resistència de part nostra.
EL MISSATGE DE KIBEHO EN 10 PUNTS ESSENCIALS:

1°. Una crida urgent al penediment i a la conversió: “Convertiu-vos, penedeix-te, penedeix-te!»
2°. Un diagnòstic de l’estat moral del món: “Al món va molt malament. “El món està en rebel·lió contra Déu, s’hi cometen massa pecats. »
3°. La profunda tristesa de la Mare de Déu: les vidents la van veure plorar el 15 d’agost de 1982, afligida per la incredulitat i la impenitència dels homes.
4°. “La fe i la incredulitat vindran sense saber-ho”. És una de les paraules que va ser repetida més d’una vegada a la vident, amb l’obligació de repetir-la a tothom.
5°. Un sofriment salvífic: aquest tema és un dels més importants de la història de les aparicions de Kibeho. La Mare de Déu va dir a la vident, el 15 de maig de 1982: “Ningú ve al cel sense patir” (mortificació i dejuni per la conversió del món).
6°. Pregueu sense parar i sense hipocresia: la Mare de Déu ens demana que siguem més zelosos en la pregària sense hipocresia.
7°. Devoció a Maria, mitjançant la recitació regular i sincera del rosari.
8°. El Rosari dels 7 Dolors de la Mare de Déu: La Mare de Déu de Kibeho desitja que sigui restaurat i difosa a tota l’Església.
9°. La Verge desitja que se li construeixi una capella en record de la seva vista a Kibeho.
10°. Pregueu sense parar per l’Església, perquè en els temps vinents l’esperen grans tribulacions.
KIBEHO, DESTINACIÓ DELS BUSCADORS DE DÉU
El santuari marial actual de Kibeho va ser beneït pel cardenal Crescenzio Sepe, aleshores Prefecte de la Congregació per a l’Evangelització dels Pobles, el 28 de novembre de 2003. Avui és un lloc de pelegrinatge freqüentat per fidels que vénen de tot arreu del món. L’actual bisbe del lloc, Mons. Célestin Hakizimana, persegueix amb cura i fermesa el desenvolupament del santuari destinat a ser “el lloc de trobada dels buscadors de Déu, un alt lloc de conversions, de reparació dels pecats del món i de reconciliació”; un punt de trobada per “els que estaven dispersos”, així com per els amants dels valors de la compassió i la fraternitat sense fronteres. Un lloc així, en un país que ha conegut l’horror de la guerra i el genocidi, és una font d’energia per a un nou començament”.

Redacció
