HOMILIA DEL SEGON DIUMENGE DE QUARESMA , ANY A.
Germanes i germans,
La litúrgia de la Paraula d’aquest segon diumenge de Quaresma ens proposa l’Evangeli de la Transfiguració. És un Evangeli bastant conegut, on Jesús s’enduu al mont Tabor tres deixebles — Pere, Jaume i Joan — i deixa que ells vegin, per un instant, la seva glòria. És com si Jesús digués: «Abans d’entrar al desert, abans de la creu, necessiteu saber qui sóc de veritat. Necessiteu la llum»
Per a molts cristians d’avui, la fe és sobretot cosa de diumenge, i la resta de dies costa mantenir viva la flama. Vivim a la vall i necessitem pujar sovint a la muntanya per veure la llum que il·lumina el nostre camí. I, la nostra muntanya avui, no és res més que aquest temple, plantat al centre del nostre poble. Jesús avui ens diu: “Vine amb mi una mica més amunt. Mira’m de nou. Descobreix-me de veritat.”
Allí, al cim, els deixebles han vist un Jesús transfigurat: el rostre ple de llum, els vestits blancs, la presència de Moisès i Elies. Pere, impressionat, voldria quedar-s’hi, construir tres tendes i aturar el temps. Però Jesús no ha vingut a crear moments bonics: ha vingut a transformar la nostra vida, a confirmar que si ens quedem a l seva presencia, transcorrerem els nostres dies contemplant la seva gloria. La veu del Pare ho deixa clar: “Aquest és el meu Fill estimat. Escolteu-lo.”
Justament, aquesta és la clau de la nostra Quaresma: escoltar Jesús. No només admirar-lo, no només venir un cop per setmana, sinó deixar que la seva Paraula entri en la nostra vida real. Escoltar-lo quan ens costa perdonar, quan l’ego ens guanya i mirem només als nostres interessos, quan la pressa ens devora i no tenim temps per ningú, quan el mòbil i les pantalles omplen tots els silencis i el soroll del mon ens impedeix sentir la veu de Jesús, quan perdem de vista l’essencial. Escoltem Jesús en la pregària, en la meditació, en els pobres, en els moments on necessitem llum perquè ja no sabem cap on caminar.
En acabar la visió, els deixebles cauen a terra espantats. I Jesús s’hi acosta, els toca i els diu: “Aixequeu-vos, no tingueu por.” Aquesta és la frase que avui necessitem. Perquè molts tenim por: por de canviar, por de perdre les nostres comoditats, por de mirar la veritat de la nostra vida, por de comprometre’s de debò, por de Trump i de les seves bombes, etc. Jesús no ens retreu la por; la toca, la cura i ens fortifica per continuar la lluita.
La Quaresma no és un temps per sofrir, sinó per recuperar l’essencial de la nostra fe. No es tracta de fer moltes penitències, sinó de fer espai perquè Déu torni a ser al centre. Potser aquest any n’hi ha prou amb un gest senzill però real: un moment breu de pregària cada dia, un acte concret de caritat, una renúncia sincera a allò que ens roba la pau, etc. El Senyor no ens demana heroïcitat; ens demana veritat, autenticitat.
Els tres deixebles van baixar de la muntanya amb el cor encara tremolós però il·luminat. Saben que el camí serà dur, que vindrà la creu, però ja han vist la llum que els sostindrà. També nosaltres, hem pujat aquí a la muntanya amb Jesús. Si deixem que Jesús ens mostri una mica de la seva llum, podrem viure aquesta Quaresma no com una rutina més que ens presenta l’església, no com un pes, sinó com un camí d’esperança.